Julio Gómez Vivo

Coordinador

Assessorament tècnic i informàtic:

Dídac Ferrer



Informació metereològica:

Joan Enric Vilar / meteopicassent.com

Col·laboradors:

Diego Sales, Lola González Albert, Ignacio Belda, Mila Sifres, Fernando Hernández, Zequi Castellano, Voro Donat, Susana Tronchoni, Vero Cubells, Pepe Cubells, Ivan Navarro, Jesica Fortuny, Adrià Soria, Mari Aguilar, Pilar Diaz, Joan Enric Vilar, Erik Garrido, Amanda Pérez, Borja Tronchoni, Ana Bono, Simón Felis, Benjamín Albert, Ino Molina, Juan Carlos Pastor, Vidal Guillamón, Francisco J. Herrero, Carlos Tarazona, Tobal Fortuny i Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca (ARTIC).

Emissores municipals valencianes col·laboradores:

Burjassot Ràdio, Ràdio Túria l’Eliana, Ràdio Godella, Ràdio Rabosa d’Almàssera, Ràdio Sol Albal, Riba-roja Ràdio i Mislata Ràdio

Historia de Ràdio l’Om

I arribats a este punt, tocava posar-se mans a l’obra i escometre tot el necessari per acomodar-nos al nostre punt. La 94.7 FM seria la nostra referència d’ara i de sempre. Calia fer un canvi de sistema radial i de tecnologia que férem efectiu a l’estiu. Amb la caloreta, sí. Tot gràcies al treball comandat per Dídac Ferrer (què seria d’estos 12 anys sense el manteniment sin i die de Dídac?), Dani Fernández i Pepe Cubells. Des de l’1 de setembre vam deixar enrere un dial que ens ha acompanyat durant una llarga travessia. Amb certa malenconia l’acomiadarem per iniciar un nou camí. Un passeig que ha anat acompanyat de la promoció i la difusió de la nostra nova ‘llar’. Nova imatge corporativa, nova web, noves campanyes, això sí, la mateixa il·lusió i ganes que des del primer dia.

Quant a la nostra gent, s’hi incorporen dos noves redactores. Gemma Jordán i Marilò Àlvarez, les quals coordinaran els espais informatius del mitjà. Joventut, atreviment i esperit de superació estaran presents en les cites informatives de l’Emissora Municipal de Picassent. A més, dins de l’extensa nòmina de col·laboradors cal destacar l’aportació de José Carlos Silla i Jaume Serra en l’espai Camden Town a més de les diferents veus que s’incorporen gràcies a la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes.

Consolidem a més un espai que s’ha convertit, en només dos anys, en una referència. ‘En femení’ posa l’accent necessari i imprescindible a l’actualitat de les dones d’ara i del passat. Un programa amb la col·laboració de la Regidoria d’Igualtat i amb l’aportació de la seua tècnica, Susanna Tronchoni.

No podem oblidar-nos en el nostre present de tots els estudiants en pràctiques (més de 50, que han passat per ací estos 12 anys), col·laboradors (més de 150), totes les àrees, departaments i tècnics de l’Ajuntament, polítics, associacions i grups veïnals de Picassent, Escola Taller, persones individuals que ens ha contat les seus vivències, entitats i ONG, testimonis que han anat construint la nostra història i que han forjat, amb base sòlida, els ciments d’una ràdio pública municipal.

2009 va suposar un any cabdal respecte a les intencions i realitats futures del nostre mitjà. Eixe any ens vam marcar com a objectiu aconseguir tindre la nostra freqüència definitiva. Durant tota la història democràtica de les ràdios municipals, els intents havien quedat en el calaix de l’Administració corresponent.
Era moment de donar-li l’empenta necessària perquè definitivament Ràdio l’Om tinguera la seua llicència. Després d’uns mesos i uns quants projectes, ens va arribar la comunicació que el projecte administratiu havia quallat i que en un període de temps curt podríem establir-nos en un nou punt del dial. Havíem de dir adéu a 11 anys de 106.9 per tal de donar la benvinguda a tres dígits que ens farien companyia de per vida. Ara, calia obtenir la qüestió tècnica i humana per fer palés eixe ‘trasllat’.I am text block. Click edit button to change this text.

A l’any 2008 va arribar la periodista Sandra Capsir, encapçalant els informatius. Sandra va dinamitzar, més encara, el compromís amb la informació local. Iniciatives, entre d’altres, com ara realitzar programes en directe des de l’Institut i les escoles de la població, traure la ràdio al carrer, al Mercat Municipal, amb programes especials en relació amb fets locals.

A més, pioners en esta iniciativa, este any es va engegar un informatiu elaborat per la XEMV. Un espai que es va anomenar “7 dies” i que resumia, en la nostra llengua, el més destacat dels diferents pobles, viles i ciutats que integren les ràdios municipals valencianes. Sense oblidar-nos de les aportacions i l’intercanvi de programació entre totes. “El Guateque”, “Quatre en un Taxi”, “El Musiquer”, “Pasión por la canasta”, “De Mentides i Rondalles”, “Ángeles y Demonios”, “Frontera Abierta”, “Pessics de Llengua” són espais que es van sumar a la nostra graella.

Amb l’esport, féiem atenció a tot el que passava al nostre municipi. A l’espai “Temps d’esport” comptàvem amb la presència de periodistes de diferents mitjans de comunicació que feien la seua anàlisi de l’actualitat esportiva. A més, Ràdio l’Om va apostar clarament per acostar als radiooients el més destacat del nostre esport autòcton. Guillem Sanchis ens resumia cada dia l’actualitat de la pilota valenciana.

I de música, per a tots els gustos i colors, però sense caure massa en el convencionalisme de les emissores comercials. Tot i que n’hem perdut alguns pel camí, n’hi ha que milloren com el bon vi. Diego Sales, Abe Hernández, Miguel López, Pepe Cubells, Miguel Sebastián, Felix Araujo i Vero Cubells, en són un bon exemple. S’incorporaren nous col·laboradors com Juan Ruiz, Gemma Jordán i María Badenes que donaren un aire fresc al nostre departament de musicals.

Anys d’aquells que anomenem claus per al decurs d’un mitjà de comunicació. Ràdio l’Om encarava un nou any electoral. Per a tractar-ho com calia el nostre jove “Picassent a Debat” s’especialitzava i tenia un ítem clar: tractar amb profunditat les eleccions. Pel nostre espai passaren tots els candidats a l’alcaldia de Picassent. Amb dos torns per poder explicar el seus programes. A més, el 24 de maig de 2007, es va fer un debat entre tots els representants de cadascuna de les formacions que tenien representació al consistori. El veí seguia amb atenció la campanya electoral, i també, el dia clau. Amb una nit emocionant fins al final, Ràdio l’Om, des de la Plaça de l’Ajuntament, avançava, abans que ningú, quins havien sigut els resultats als comicis locals. Una nova jornada de ràdio, que en acabar-la, tots els que hi estigueren, nous i incipients valors com ara Sam Baixauli, acompanyats dels ‘veterans’ de la casa, estaven ben satisfets per haver donat una informació puntual, al minut, escoltant totes les veus, i que definitivament, acompliren l’objectiu de donar un servei públic i independent al seus oients.
2007 va portar una gran notícia. I és que, per fi, es crea un ens vertebrador que aglutine les ràdios municipals valencianes. Naix oficialment la XEMV, una associació formada per emissores de tot el territori valencià. Intercanvis de programació, projectes comuns, defensa i dignificació del periodisme local, són d’entre altres, els punts de partida de esta formació que presidia el director de Ràdio l’Om de Picassent. La suma de factors, inquietuds, experiències i, sobretot, la passió per la ràdio de casa, serien claus per la posada en marxa de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes.

Un any més, Ivan Mocholí ens donava una alegria més. I Ràdio l’Om estava allí per contar-ho. De nou, campió d’Espanya de velocitat, en este cas en els 60 metres. Inoblidable també va ser el programa especial de La Bombonera on a Ivan se li va retre el merescut homenatge. El seu primer entrenador, el secretari autonòmic d’Esports de la Generalitat Valenciana, l’alcaldessa, el regidor d’Esports i el moment més peculiar… Dani, ídol per a Ivan, el cantant de “El Canto del Loco”, que va voler sumar-se a la festa i el convidà, en directe, i amb la mirada atònita de Mocholí, a assistir al seu concert de València en posició VIP.

En un no res ens plantàrem en març, i les falles prengueren el seu protagonisme. Amb la nostra unitat mòbil acostarem un any més, però amb un so i ambient espectacular, l’emoció de l’entrega de premis 2006.

Carnestoltes, Kafre Teatre, Plens Municipals, la segona edició de l’Inquiet, amb la novetat d’oferir l’actuació de Xavi Castillo en directe per a tots els oients, Festes de la Miraculosa, esdeveniments de les associacions…, l’actualitat local estava present en totes les edicions informatives de l’emissora local.

I es produïa una reunió a les acaballes d’este any, cabdal per al futur de les ràdios locals públiques valencianes. A Aldaia es començava a parlar i gestar-se la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Però, hauríem d’esperar el 2007, any també d’eleccions…

I am text block. Click edit button to change this text.

L’any de, per fi, tindre la nostra desitjada i anhelada unitat mòbil. S’havien acabat els experiments amb mòbils i mans lliures, amb telèfons i gots i aparells casolans. La teníem per fi. Va ser a una de les nostres cites habituals, a la Fira Agrícola i Comercial, on l’encetàrem i ens adonàrem que bé es podia treballar amb millors mitjans. Però nosaltres, xicotets, materialment parlant, però grans en ganes de superació, teníem uns nous informatius, encapçalats per Julio Cànoves, l’Ací Ara i l’Entre línies serien la referència informativa dels matins i les vesprades. L’objectiu, estar més prop si cal de tot el que passa al poble. I, hi estiguérem. L’Inquiet, en la seua primera edició, va vore com Ràdio l’Om, amb un set en la mateixa Casa de Cultura, es convertia en la vertadera ràdio inquieta i oferia tot el que passava en este festival únic en la nostra llengua. A més, conduírem, per segon any consecutiu, la Gala de l’Esport. No fallàrem amb la cita amb l’Associació de Comerciants i Serveis de Picassent i les seues iniciatives. Donàrem les últimes hores dels diferents projectes o notícies que es produïen a la localitat; repassàvem, amb els polítics de la corporació municipal, com veien ells el panorama local, escoltant totes les veus. Naix també Picassent a Debat. Un espai de reflexió i d’anàlisi del que succeïa a la localitat. En definitiva, la ràdio volia continuar acostant-se al seu poble, al consumidor final, que no és un altre, que el veí.

De noms propis i protagonistes tingué el 2004. Ràdio l’Om, que ja l’havia conegut un any abans, va contar en directe com un atleta, picassentí, del carrer de l’Ermita, es proclamava, al Lluïs Puig, campió d’Espanya de velocitat. “De xiquet a gran, d’aficionat a campió…” començava aquella mítica falca que coronava Mocholí com a un esportista de present i de futur. El 22 de febrer de 2004 Ivan guanyava, ho contàvem en directe i a l’endemà arribava als estudis de Ràdio l’Om amb el metall de guanyador.

I hi ha una data que també la recordarem sempre. Dilluns 3 de maig de 2004 férem el primer programa en directe de debò, és a dir, amb unitat mòbil, casolana, però útil. Va ser des de la Casa de Cultura per celebrar els 10 anys de la Penya Valencianista de Picassent. Poguérem assaborir la màgia i la pressió d’un auditori que escoltà els nombrosos protagonistes que volgueren acostar-s’hi. Un bon preludi, perquè el 19 de maig del mateix any, el València CF que venia de guanyar una nova lliga, tenia un nou repte. I no fallà, ni tampoc nosaltres. Ràdio l’Om, que ja havia estat en les rondes prèvies, estigué a Gotteborg, a la final de la copa de la UEFA. I des de la ciutat de Suècia, i des del carrer Nou, acostàrem un nou triomf del València CF.

Continuant amb els aniversaris, la nostra Casa de Cultura feia al mes de juny, els deu anyets. A més de produir, enregistrar i difondre un cd amb les veus més significatives d’esta dècada, Ràdio l’Om volgué estar en els diversos actes que s’organitzaren per celebrar esta dècada d’existència.

I donàrem la benvinguda a més programes que han marcat una època en la nostra particular història. La “Tardor de la Vida”, un programa realitzat per gent de la tercera edat, que ocupava el seu espai merescut i ple de mèrit dins de la graella de l’emissora municipal. Carmen Genovés, Mila Sifres, Ignacio Belda, Valentín Blanco i Fernando Hernández donaven i donen el que mai hauria de faltar en les nostres vides: la il·lusió per fer les coses.

Ràdio l’Om, com qualsevol mitjà de comunicació públic, es deu als seus ciutadans, veïns i veïnes d’una localitat, vila o municipi, que decideixen cada quatre anys els governants que volen que encapçalen el consistori corresponent.

A la nostra emissora municipal, tot i haver tractat la informació que havia generat el poble, mai s’havia preparat uns comicis locals. I és clar, una ràdio, un mitjà d’informació, ha d’estar a l’altura amb cites d’esta importància.

Des d’abans de la data clau, 25 de maig, tot l’equip humà de Ràdio l’Om va treballar de valent. Totes les forces que es presentaren a les eleccions tingueren el seu espai d’entrevista, reflexió i tertúlia per contar als seus habitants el missatge que volien transmetre. Dijous previ a la jornada electoral, tingué lloc un debat amb intervencions de cadascú dels candidats que optaven a l’alcaldia picassentina.

El 25M ens posàrem en marxa de matí. Maria José López, a les dos del migdia, encetava un espai on es donaven índexs de participació i es comentaven, amb els diferents redactors, des de cadascuna de les meses electorals, com havia transcorregut el dia. De vesprada arribà el moment de la veritat. Un gran nombre d’estudiants de periodisme acostaren, des de tots els racons de Picassent, les últimes hores dels col·legis electorals. Un gran treball de tots ells, professional, rigorós i independent que tingué la seua extensió als que estaven a les diferents seus de les formacions polítiques i les reaccions que allí es produïen, així com al personal, que des dels estudis, donava també la seua. I la gent, els veïns, els oients, connectats al seu aparell receptor amb el dial de la 106.9fm per conéixer al minut el degoteig de vots i la veu dels protagonistes. Una nit de ràdio, un any de ràdio en tota la seua concepció.

L’any 2002, sens dubte, té un clar protagonisme esportiu. I és que més que mai demostrarem que emissores municipals com la nostra i, sobretot, amb la nostra imaginació i ganes de fer i estar, poden estar on s’ho proposen. Fou un any de dates inesborrables. 3 de febrer de 2002, el València Futbol Sala aconseguia la Copa d’Espanya per primera vegada en la seua història. Ràdio l’Om va ser l’ÚNICA ràdio, i no parlem ara de local, que hi estigué des dels inicis de la competició. I seguint amb el balonet, el València CF, l’entitat civil més important de les nostres terres, havia tornat al més decorat de les escaparates. Un dels jugadors més mediàtics passà pels nostres estudis. Cristian el “Kily” González, amb un Picassent empaperat per la seua presència, ens deixava el seu pronòstic un dimarts 2 d’abril de 2002. “Serem campions de lliga”. I així va ser, el 5 de maig de 2002, la ràdio municipal de la nostra localitat estigué a Màlaga per contar el triomf dels de Mestalla. Sempre ens quedarà la imatge de la dona de Manuel Llorente, en mig de l’alegria en la Rosaleda, com deia plena d’orgull: “Estos són els de la ràdio del meu poble!”. I sí, a Màlaga i als estudis, teníem el millor 11: Carol de Miguel, Dídac Ferrer, Tobal Fortuny, Maria José López, Miquel Machancoses, Nàdia Tronchoni, Paco Fortuny, Rafa Ordóñez, Vicent Cabanes, Jaume Albert, i Julio Gómez, formaren un equip més complet que el del mateix Rafa Benítez.

Però a banda dels esports, la ràdio no parava i continuava oferint espais i donant-li la benvinguda a altres. Pepe Cubells i el seu “A la LLum de la Lluna” es convertiria, i ho és encara, en un clàssic de Ràdio l’Om. El que no sabia Pepe, i crec que encara no és conscient, és que es convertiria en el nostre ‘manyà’ particular. I el 2003 a l’horitzó, per primera vegada Ràdio l’Om faria les seues primeres eleccions municipals…

L’any 2001 ens portà un canvi d’ubicació. I és que després d’un estiu molt mogudet, ens instal·larem definitivament al carrer Nou, a l’edifici de l’Arxiu Municipal. Canvi d’aparells, trasllat quilomètric d’antena, sempre estarem agraïts a Fede Sanchis i Juan Culebras, treball impagable, i mai millor dit, i per fi aterrarem a la que ja es convertiria definitivament en la nostra segona casa. Amb les noves instal·lacions no cal dir que milloràrem en qualitat i quantitat. Mai esborrarem les cares dels col·laboradors, entrevistats, la gent en definitiva que passava pels nostres estudis, i deien això de “ Açò ja sembla una ràdio de deveres”. I en allò estàvem, en no semblar, sinó ser-ho.

Eixe any ens deixà Jaume Albert, sols laboralment, a vore què es pensava ell, per donar pas a Carol de Miguel i María José López com a responsables d’esports i informatius. Ràdio l’Om especialitzava més si cal el seus continguts. I anem fent-nos camí en el concerts i festival musicals, així com tindre els seus protagonistes. “El Contestador de Brian” amb Raquel Carballeira, Mireia Romaguera, Miquel Tarazona, i posteriorment Ivan Navarro, són capaços d’arribar a on mai havia estat cap emissora local.
I arribà un altre del moments mítics de la 106.9fm. Milà, segona final de lliga de campions i una Cooperativa Agrícola plena que sentia la narració de Ràdio l’Om i veia en pantalla gegant com, de nou, per un penal, s’escapava el somni de la Champions…

Acararem el nou mil·leni i al mes de març es féu un pas fonamental amb vista a la professionalització del mitjà. La contractació de qui fins aleshores havia assumit la coordinació de la ràdio municipal per dur endavant l’emissora va ser un pas, quasi definitiu, per llevar els dubtes de la possible provisionalitat del projecte. Amb Julio Gómez i Jaume Albert, ajudats per un grapat d’estudiants de periodisme i un nombre abundant de col·laboradors, posaren en marxa un model d’informatiu que donà com a resultat immediat estar més a prop del veí, i que a més es conformara ja una bateria de programes que donen uniformitat i un segell propi a l’Emissora Municipal de Picassent. Com el d’esports on es consolida “Libre Directo”, l’embrió de l’actual model d’espai esportiu. Com a record inesborrable, la nostra primera retransmissió de la final de lliga de campions. A la Plaça de l’Ajuntament, Ràdio l’Om posà el so, la imatge era prou complicada, i dugué el senyal d’una derrota del València CF sense pal·liatius. Però tindríem més ocasions per contar alegries esportives…

El primer any de vida va ser d’aprenentatge forçós. Nodrit d’un ingent nombre de persones, TOTS aportaren el seu esforç per tirar el projecte endavant. Estudiants de Periodisme, Publicitat i Imatge i So, acompanyats per més de 50 col·laboradors, feren i conformaren la primera graella de la 106.9fm. Naixen programes de tot tipus. Magazins d’humor, musicals, on cal destacar espais degans com el “Jazz Carrer 46”, amb Joan Andreu Ivars i Miguel López amb “L’Hora Inventada”. L’esport local amb el nom de la “Bombonera”, hi té al seu conductor, Cristóbal Fortuny, com a mestre de cerimònies. I arriba el mes de març i es fa, per primera vegada, una retransmissió en directe. Via mòbil, foren les falles i la seua plantà, el primer esdeveniment que contàrem ‘in situ’. Des del 1999, mai s’ha fallat amb la cita fallera. Bé fent la plantà o bé la narració en directe de l’entrega de premis han sigut sempre jornades ineludibles en la nostra programació. Després en vingueren més, com l’ascens de l’Handbol femení Picassent a Categoria Nacional o, fins i tot, un carrussell de l’última jornada per saber si al remat el conjunt local de futbol conservava la categoria, amb connexions amb el Mundial 82 de Catarroja i amb el camp del poliesportiu municipal. I què hem de dir d’una de les fites vigents. Uns intrèpids locutors, amb José Antonio Roselló, icona essencial de Ràdio l’Om, Diego Sales i Abe Hernández al capdavant, s’atreviren a fer 12 hores, ininterrompudament, de música de la dècada dels 80. Rotllo Guinness!

Tot ha de tindre un inici, i el nostre va ser el 14 de desembre de 1998. Abans, durant mesos interminables, s’havien fet moltes proves, emissions amb un micròfon de l’antiga Ràdio Picassent (RMP) i una doble pletina. Quantitat de reunions. Visites i més visites. S’havia condicionat l’antic bar de la Casa de Cultura per fer possibles les emissions. Desitjos i ànsies de començar perquè al remat, a les 8 del matí del dia D i no l’Hora H, sempre els maleïts problemes tècnics, sonarà per la 106.9 fm, “El Matinal”, primer programa On air de la història de Ràdio l’Om on Diego Sales, etern en el nostre mitjà, i Jose Daniel Teodoro, donaven el bon dia, i iniciaven un nou camí que faria que Picassent, anys després, tinguera una ràdio pública local. Una ràdio on conflueixen nombrosos i diferents estils i persones, però que tots estimen el que fan i qui ho fan, als seus oients, al seus veïns.